Instal·lar un llum, recollir a uns nens del col·legi, una neteja de cutis, arreglar els baixos d'uns pantalons nous o cuinar una safata de llesques amb ou són alguns dels serveis oferts que recullen les aplicacions informàtiques dels més de 300 Bancs de Temps que funcionen actualment a Espanya. El que es va iniciar fa més d'una dècada de forma minoritària s'està consolidant com una alternativa que construeix comunitats basades en la solidaritat, la confiança i el suport mutu.
Malgrat ser encara alguna cosa desconegut per a molts, Espanya està registrant un notable increment en el nombre de Bancs de Temps en l'últim any. En tan sols dos mesos, l'únic llistat que aglutina totes aquestes organitzacions ha sumat més de 30 noves iniciatives. El seu autor, l'expert Julio Gisbert, reconeix que la tendència de creixement i consolidació d'aquest tipus d'associacions socials és molt positiva.
Els Bancs de Temps pretenen canviar favors per favors, serveis per serveis i bandejar així a l'euro com a unitat de mesura entorn de la qual gira un acord. És essencial que els intercanvis es realitzin de forma altruista i desinteressada, pensant més en l'interès de l'altre que en el d'un propi. De fet, una de les seves màximes és que no siguin recíprocs. L'esquema és: A dóna a B, però B ho fa amb C. D'aquesta forma es garanteix la no professionalització ni aprofitament personal dels serveis prestats, que és una de les crítiques més repetides.
Com explica Gisbert, no hi ha cap motiu per tenir reserves sobre el seu funcionament: “Un programari *reune de forma confidencial les ofertes i demandes de la comunitat. A més de gravar les transaccions entre els membres, és l'encarregat d'unir habilitats amb necessitats”.
Però, per què és necessari un altre tipus de diners? Edgar *Cahn, expert en Bancs de Temps nord-americans, ho explica en la seva publicació Diners que no té preu: “les relacions genuïnes no tenen preu. Quan donem una hora per reconstruir la comunitat, estem construint alguna cosa que no pot comprar-se. Aquestes iniciatives estimulen que valorem el nostre temps, que ens valorem a nosaltres mateixos”. En paraules de Gisbert, “són una forma de construir i fomentar una comunitat sana, de conèixer-se i respectar-se al marge dels diners”.
Els defensors d'aquest tipus d'iniciativa defensen que la crisi mundial ha posat de manifest la incapacitat del sistema econòmic per atendre i solucionar els problemes als quals s'enfronten les societats actuals. El temps es converteix així en una nova moneda que potencia les diferents habilitats per igual i garanteix que els intercanvis es produeixin de forma honrada i justa.
Una trentena de croquetes
Valladolid, Màlaga, Bilbao o Barcelona són exemples de ciutats amb uns Bancs de Temps consolidats i amb un funcionament, en molts casos, al marge del finançament i el suport de les administracions públiques. Raquel Alonso, membre d'un Banc de Temps de Bilbao, reconeix que la gent s'ofereix sense problemes però encara és poc inclinada a demanar. “És necessari que ens conscienciem que es pot recórrer al col·lectiu del Banc abans que a un amic o familiar”.
Raquel insisteix que qualsevol persona és vàlida per participar, doncs “tots tenim alguna qualitat o habilitat que li pot ser útil al del costat”. A més de ser voluntària, ella ofereix assessoria psicopedagògica, consells que va canviar l'última vegada per una trentena de croquetes per a Nadal. “Jo vaig portar els ingredients i vaig aparèixer en el sopar com una triumfadora”, comenta divertida. Reconeix que és una eina que afavoreix la creació de noves relacions socials al barri, la qual cosa millora la convivència.
Als Bancs de Temps el futur els ha plantejat dos nous desafiaments: la creació d'una moneda comuna en tota Espanya que derroqui barreres i l'evolució cap a un sistema d'intercanvi altruista més evolucionat que prescindeixi de el “deute” de temps.
“A través de la xarxa de Bancs del Temps pretenem crear com a símbol propi allò que se'ns nega com a ciutadans en el sistema actual, una moneda sense esclavitud”. Els propulsors del projecto Moneda social estandarditzada de Bancs de Temps, procedents del moviment 15M-Vigo, pretenen crear una moneda única vàlida en tota Espanya per acabar així amb els grups tancats i l'aïllament entre els diferents Bancs.
En aquest sentit, Gisbert considera que els Bancs de Temps són el pas previ a una major evolució: l'intercanvi totalment altruista. L'expert explica que hi ha iniciatives europees que ja ho estan posant en pràctica. “Es basen en una roda d'intercanvis en la qual s'anoten els abonaments però no els càrrecs. Al final de l'any s'esborra tot i es realitza un reconeixement a nivell social a qui més ha fet per la comunitat. L'1 de gener, tot torna a néixer de zero”. Conclou que aquesta fórmula és el futur: “La societat està buscant respostes socials, justes i equilibrades a la crisi. Està creant conjuntament i ja s'estan veient els resultats”.
http://www.lamarea.com/2012/07/03/los-bancos-de-tiempo-demuestran-que-la-solidaridad-puede-sustituir-al-euro/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada