Bescanviar temps

Jo et rego les plantes i un altre dia algú altre m’acompanyarà al metge. Els bancs del temps proliferen com una nova manera de col·laborar entre desconeguts.

QUE ALGÚ QUE no és un familiar ni un amic, i tampoc és un professional, et vingui a buscar a casa de bon matí per dur-te en cotxe a l’hospital o t’arregli aquella aixeta de la cuina que goteja o et posi en solfa l’ordinador no és un miracle ni el somni d’una comunitat altruista, és una realitat, una realitat ben tangible per als que són socis d’algun dels bancs del temps que es reparteixen per la geografia catalana. Que l’hi diguin, si no, a la Josefina Mata, una jubilada que viu amb el seu fill impedit i la seva gosseta Tica a Sant Cugat del Vallès. Per a ella és complicat fer determinades feines de casa, no en sap o no té força per fer-les, però per sort compta amb la gent del banc del temps. La trobem amb el Giovanni Pagliarulo, un soci a qui ja havia recorregut en alguna altra ocasió: “Em va ajudar a muntar una calaixera de l’Ikea i a sintonitzar els canals de la televisió. És una gran idea, això del banc del temps, t’ajuden i de passada tens l’oportunitat de conèixer gent; jo vaig ser de les primeres d’apuntar-m’hi quan vaig saber que s’havia muntat a la ciutat”, explica la Josefina, encantada.

El Giovanni, un enginyer industrial ara retirat que va néixer al Caire i és de pare italià i mare libanesa, és un soci molt actiu dins l’entitat: a més d’oferir-se per fer feines de bricolatge, fa intercanvi d’idiomes. N’ha fet d’anglès, d’italià, de francès, i fins i tot va fer unes classes de cal·ligrafia àrab. Ens parla en un català melodiós: “Quan em vaig retirar, buscava xarxes d’intercanvi de coneixement entre professionals i em van parlar del Banc del Temps de Sant Cugat. M’agrada el projecte, és una bona manera de relacionar-te i d’aprendre coses noves. Ara estic anant a les classes de dibuix que fa un soci, m’ho passo molt bé”.

Però què són els bancs del temps? Què són aquesta meravella?, us preguntareu aquells que no n’heu sentit a parlar abans. Són una xarxa d’intercanvi de serveis, sí, però amb la particularitat que la permuta no es fa necessàriament d’una manera biunívoca (és a dir, jo et faig un favor a tu i tu me’l fas a mi) sinó que es fa mitjançant el pagament en hores. El temps es converteix en la moneda i cada transacció es registra com un crèdit o un dèbit en el compte dels participants. Cada hora que un usuari ofereix a un altre és cobrada pel donant per mitjà d’un taló de temps que ingressa en el seu compte. Aquest capital d’hores en positiu el podrà fer servir, al seu torn, per demanar qualsevol tipus de servei que figuri al llistat d’oferiments. Dins d’aquest sistema, el temps de cada persona es valora igual: una hora d’un enginyer informàtic, per exemple, val exactament el mateix que la d’una dona que cus la vora d’uns pantalons o la d’algú que fa un massatge. No hi ha diferències, totes les activitats tenen el mateix valor universal: el temps invertit a fer-les.

Josefina Altés, coordinadora del Programa Bancs del Temps a tot Espanya, explica que la idea va sorgir com una iniciativa veïnal a Itàlia, a principis dels anys 80, perquè les dones treballadores poguessin ajudar-se mútuament i disposar de més temps lliure. A Espanya, el primer banc del temps va ser inaugurat a finals del 1998 dins d’un projecte europeu de conciliació de vida laboral i familiar liderat per l’Associació Salut i Família que comptava amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. “Ara tenim bancs del temps als barris de Bon Pastor, Gràcia, Sant Martí, el Raval, la Barceloneta, Sarrià-Sant Gervasi, Trinitat Vella i s’està treballant en la posada en funcionament del banc del temps al barri de Can Baró-Guinardó. Dins la xarxa coordinada des de l’Associació Salut i Família a Catalunya hi ha bancs del temps en moltes poblacions: Sant Cugat, Badalona, Gavà, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola, Arenys de Mar, Santa Maria de Palautordera, Santa Perpètua de Mogoda i Cambrils, i s’estan posant en marxa a Sant Joan Despí i Ripollet. A més, i seguint el model barceloní, s’han obert bancs del temps a Bilbao, El Escorial, Vigo, Madrid, Màlaga, Mallorca, la Rioja...”

En els últims temps s’està treballant per impulsar nous models de bancs del temps més específics, explica Altés, centrats en determinats col·lectius. És el cas, per exemple, del banc del departament d’Interior de la Generalitat, destinat únicament als seus treballadors, o també del format pels jubilats dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, s’han format, a més, uns bancs del temps escolars i de suport a les famílies dins de centres escolars gestionats per les AMPA.

El temps té un valor molt important en la nostra societat, recorda la Josefina Altés, però a poc a poc s’està replantejant la manera de fer-lo servir. Els moviments slow, que impulsen una nova filosofia de vida basada en una manera més tranquil·la de disfrutar-la, promouen les activitats lentes, com la lectura, les passejades, la jardineria o d’altres en què el temps és bàsic per obtenir un bon resultat. Des dels bancs del temps també es dóna suport a totes aquestes activitats i se n’organitzen entre els seus usuaris. El repte seria que al llarg dels pròxims anys els bancs del temps esdevinguin “illes de desacceleració”.

Aquesta xarxa d’intercanvi, però, no pot, ni pretén, substituir aquelles tasques que són pròpies de les administracions o de les famílies, tot i que n’és un bon suport. Aquest és el cas de l’Antònia Alcalde, veïna del barri de Gràcia de Barcelona, a qui cada dia han d’acompanyar a les sessions de recuperació i a comprar. Ella es va trencar l’húmer i l’articulació de l’espatlla en un accident, i porta el braç en cabestrell. Viu sola i se sent molt insegura quan camina pel carrer, per això va demanar a la Hiria Mora si podia ser el seu àngel de la guarda en els desplaçaments.

Es van conèixer a la reunió mensual del Banc del Temps de Gràcia, l’últim dimarts de cada mes. “En aquestes trobades, els socis posem en comú les nostres experiències i necessitats, entre tots sempre trobem una solució per a cada problema”, comenta l’Antònia. “També van bé perquè ens coneguem millor els del barri, cada dia vivim més aïllats, si no”, afegeix la Hiria. El de Gràcia és un dels bancs del temps més antics, va ser creat el 2004 recollint la gran tradició associacionista del barri, i també és un dels més actius. A la seva seu, al local dels Lluïsos de Gràcia, s’hi fan tallers setmanals de conversa d’idiomes, de ioga, de shiatsu, d’higiene postural i es planegen sortides per fer fotografies o anar al teatre.

Cada banc del temps nou que sorgeix al territori té les seves peculiaritats i s’adapta a les característiques del seus integrants. Així, per exemple, el del barri de Trinitat Vella, a Barcelona, nascut el 2011, compta amb un percentatge molt alt de població estrangera. Els intercanvis per millorar el coneixement de l’idioma, ja sigui el català o el castellà, són l’estrella de les activitats de l’entitat.

És el cas del Mezouar Halhoul, un marroquí nascut a Larraix, que tot i que fa deu anys que és a Espanya encara té força problemes per expressar-se en castellà. Ens comenta que no sempre té ocasió de practicar-lo, treballa al magatzem de la fruiteria d’un compatriota i en el seu entorn diari parla gairebé sempre en darija, l’àrab magribí, i no té diners per pagar-se un mestre. Trobem el Mezouar amb la Catalina Gayà, una religiosa que havia sigut mestra. Dos cops per setmana es reuneixen en una aula del centre cívic del barri per fer una hora de classe de castellà. “És molt voluntariós -diu la Catalina- i per tornar-nos el favor, és el camàlic i el manetes oficial del banc del temps. A nosaltres (es refereix al pis que ella comparteix amb dues religioses més, també sòcies) ens ha vingut moltes vegades a arreglar-nos alguna cosa”.

A Trinitat Vella, el banc del temps s’ha convertit, a més, en una eina per a la integració de la població immigrada i sota el seu paraigua s’han organitzat tallers de costura i de manualitats adreçats a les dones del barri. “La majoria de pakistaneses i moltes magribines amb prou feines surten de casa, s’han d’ocupar dels fills, tenen restriccions culturals, no parlen l’idioma... El banc del temps els ofereix una sortida”, explica Assumpta Chamorro, secretària, de moment, única de l’entitat al barri. També comenta que els intercanvis són una oportunitat per als que som d’aquí de conèixer millor els que vénen de fora, d’entendre’ls una mica. “La majoria vivim ocupats en els nostres problemes, en una societat massa anònima, iniciatives com aquesta ens permeten tornar a fer allò que s’havia fet sempre: relacionar-nos i ajudar-nos entre els veïns”.

Vist a: http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Bescanviartemps_0_1547845207.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara